Fundació bellaire

Sílvia Martínez Perramon

Els joves amb autisme necessiten un recolzament específic per a l’aprenentatge de les habilitats d’autodeterminació. Aquesta inclou un seguit de conductes que, com a tals, es poden entrenar a través de les oportunitats d’aprenentatge, freqüents en l’àmbit familiar. Per aquest motiu, és clau conèixer com les famílies entenen el constructe, per a poder dissenyar-los programes d’intervenció que facilitin la transmissió d’aquest aprenentatge. El present treball fa un anàlisi temàtic deductiu, partint de la Teoria de l’Agència Causal, dels relats dels familiars recollits a través d’entrevistes. Així mateix, també posa de relleu la complementarietat de dades qualitatives i quantitatives a través de la comparació dels resultats de l’entrevista amb els del qüestionari sobre el constructe en qüestió. Els resultats indiquen que hi ha una variable qualitativa rellevant per a l’estudi de l’autodeterminació: l’àmbit. També es detecten àmbits i components que no es tenen en compte quan es parla d’autodeterminació.

L’autodeterminació en l’autisme