Fundació bellaire

Lluís Valero Cladera

Les alteracions de la son es troben entre els símptomes comòrbids més habituals en l’autisme. Tenen una alta prevalença i la seva causa és encara poc coneguda i deguda a múltiples factors. Tenen un alt impacte en el nucli de convivència familiar, i una forta repercussió negativa en el funcionament diari i la qualitat de vida de les persones autistes. La intervenció en aquesta àrea ha de tenir sempre en compte a la persona, el cuidador i el context; i és bàsicament un tractament conductual sistematitzat.

Impacte de les alteracions de la son en l’autisme

Sílvia Martínez Perramon

Els joves amb autisme necessiten un recolzament específic per a l’aprenentatge de les habilitats d’autodeterminació. Aquesta inclou un seguit de conductes que, com a tals, es poden entrenar a través de les oportunitats d’aprenentatge, freqüents en l’àmbit familiar. Per aquest motiu, és clau conèixer com les famílies entenen el constructe, per a poder dissenyar-los programes d’intervenció que facilitin la transmissió d’aquest aprenentatge. El present treball fa un anàlisi temàtic deductiu, partint de la Teoria de l’Agència Causal, dels relats dels familiars recollits a través d’entrevistes. Així mateix, també posa de relleu la complementarietat de dades qualitatives i quantitatives a través de la comparació dels resultats de l’entrevista amb els del qüestionari sobre el constructe en qüestió. Els resultats indiquen que hi ha una variable qualitativa rellevant per a l’estudi de l’autodeterminació: l’àmbit. També es detecten àmbits i components que no es tenen en compte quan es parla d’autodeterminació.

L’autodeterminació en l’autisme

Sílvia Martínez Perramon

El present treball pretén conèixer amb exhaustivitat les claus de la comunicació funcional per tal de facilitar la comunicació efectiva més enllà de les paraules Amb això, no només pretén vetllar pel dret a comunicar-se, sinó que també vol donar resposta a l’ansietat i a la conducta problemàtica que es deriva de la frustració de no poder expressar-se o de no ser comprès. Amb tot, posa la mirada a una major qualitat de vida per a les persones amb autisme.

Promoure la comunicació funcional a l’aula

Anna Sanz Pedreño

Associat a l’autisme, sovint, apareixen trastorns de la conducta alimentària. Ja sigui per ingestes massa selectives o d’elements no comestibles, per voracitat, hipersensibilitat o altres problemes.

Bellaire, com a centre terapèutic, és el lloc idoni per treballar aquestes conductes donat que l’atenció en l’horari de menjador està atès pels propis referents de l’infant i assessorats en tot moment.

Programa de intervención conductual en alimentación para TEA de bajo funcionamiento

Bàrbara Vives

Aquest treball neix amb la voluntat de crear un programa que englobi totes les habilitats socials prioritàries per treballar amb alumnes amb TEA i poder millorar la seva competència social i comunicativa

Portada, agraïments i índex
Programa de millora de les habilitats socials per alumnes amb TEA
Annex

Bàrbara Vives i Laia Rigau

Aquest projecte d’investigació i innovació pedagògica s’inscriu en el moment actual, on la neurociència té un pes essencial per comprendre els trastorns de l’espectre autista. En el nostre context d’escola d’educació específica és imprescindible comprendre les estructures del cervell, el seu funcionament i les implicacions per a la pràctica educativa.

Us convidem a llegir i a gaudir d’aquest treball rigorós en la seva part teòrica i d’hipòtesi de treball i, alhora, molt pràctic per la presentació de material complementari, a l’annex

Estudi de la disfunció executiva: La creació d’estratègies educatives compensatòries
Abstract
Annex

M. Josep Sánchez Montalban

L’autor Abordo, entén el treball amb la música com a quelcom plurimodal i assenyala que amb les cançons i la selecció de música editada, es genera tot un univers des d’on és possible estimular i millorar la comunicació en els individus.

Els objectius generals que es persegueixen en aquest treball de recerca són millorar estratègies de comunicació, desenvolupar habilitats socials, disminuir comportaments repetitius i desenvolupar la creativitat amb els nostres alumnes amb TEA.

Musicoteràpia i autisme

Aina Campi Solé

L’ansietat és una emoció que les persones experimentem alguna vegada davant d’experiències diverses de la vida. És una reacció d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill. Però quan els nivells d’ansietat són molt alts, el patiment pot esdevenir insuportable. L’autisme, pel que comporta de necessitat de tenir el control i les rutines, sovint va associat a l’ansietat.

Aquest és un treball d’investigació que busca eines per detectar d’on sorgeixen les ansietats i com podem intervenir a l’aula per ajudar als nostres alumnes a fer-hi fron

Ansietat en l’autisme: recursos per a la detecció i intervenció a l’aula

Lluís Valero Cladera

Les evidències de l’existència d’un fenotip femení de l’autisme, amb clares diferències del perfil que presenten els homes, cada vegada son més importants. Aquest treball ofereix la oportunitat d’endinsar-se en una revisió actual de la bibliografia científica sobre la temàtica i intentar analitzar quines implicacions se’n deriven per a la intervenció i el diagnòstic d’aquest col·lectiu.

Perfil femení de l’autisme: oportunitats de millora en la detecció i la intervenció

Marc Sánchez Lahosa

La generalització dels aprenentatges a altres entorns quotidians és un dels reptes que tenim les persones que treballem amb persones amb autisme. Aquest repte és encara més intens quan arriba el moment de la sortida de l’alumne del centre cap a recursos d’adults. Tot i que es comença a treballar amb antelació, aquest canvi sovint genera incertesa. Tot allò que ha anat construint l’alumne amb l’ajuda de professionals i familiars, caldria poder-ho traspassar amb garanties al nou centre que acollirà l’alumne perquè el canvi sigui exitós i no es perdin tots aquells suports i ajudes que ha anat adquirint. I en aquest treball se’n fa una proposta d’intervenció específica.

Proposta d’intervenció: com establir una bona xarxa de suport en l’acabament de l’etapa escolar

Sílvia Martínez Perramon

Investigacions recents estudien la variabilitat present en l’autisme per posar sobre la taula diferents manifestacions fins ara desconegudes per la manca d’estudis amb perspectiva de gènere. D’aquesta manera, s’intenta ampliar el coneixement de l’autisme en femení per poder ser millors en el diagnòstic i en la intervenció. El present treball recull les variables que difereixen entre gèneres en l’àrea comunicativa segons les últimes investigacions i les observa en una aula de joves amb autisme de baix rendiment. Les variables seleccionades són: Gests, Patrons de disfluència, Atenció a cares, Aproximació a grups, Impressió, Variables suprasegmentals, Pronoms Plurals, Paraules d’estat intern, Llenguatge figuratiu, Inferències i Reciprocitat social.

Les característiques que correlacionen amb el fenotip femení, segons els estudis, són els gests vívids i enèrgics, el patró de disfluència “UM” (la forma més típica) i un major ús o resolució en la resta de variables. Amb tot, són perfils aparentment més competents socialment. En l’observació, és notable com, tot i la dificultat, l’expressió femenina és l’aparentment més “amigable”. Tot i que es desconeix si el gènere n’és la causa, sí que es pot concloure que els perfils més expressius tenen més risc de ser sobreestimats, amb les conseqüències que això comporta.

Variabilitat en l’autisme Gènere i Comunicació

Laura Jiménez Montilla

L’alumnat amb TEA és molt divers en habilitats lingüístiques i d’interacció social, quant a funcionament intel·lectual i a rendiment acadèmic, amb la qual cosa les necessitats de suport variaran considerablement d’un alumne a un altre (Vidriales, et al. 2020). A l’hora de decidir quin tipus d’escolarització ha de tenir un alumne amb TEA poden sorgir molts dubtes: quines són les característiques que el centre ha de garantir, com s’han d’equilibrar i ajustar els continguts i objectius del currículum o quines estratègies metodològiques ha de tenir el procés d’ensenyament i aprenentatge. Existeixen diferents opcions, cadascuna d’elles amb les seves característiques pròpies i amb uns avantatges i uns inconvenients.

En el present estudi d’investigació es pretén fer un anàlisi i una comparativa entre dos tipus d’escolaritzacions i els recursos i mesures que ofereixen, en dos contextos concrets. Per una banda, una escola ordinària concertada amb suport intensiu a l’escolarització inclusiva i, per l’altra, un centre d’educació especial específic d’alumnat amb TEA. La metodologia emprada per a dur a terme el projecte ha estat una metodologia quantitativa no experimental transversal de tipus comparatiu-causal on la mostra ha estat el professorat que han respost el qüestionari d’ambdós centres en els que es contextualitza l’estudi. En aquest qüestionari s’ha incidit en el coneixement del concepte d’un entorn “Autism Friendly” així com en la pròpia percepció de les mesures i recursos que cada centre ofereix. Finalment, s’han analitzat els resultats relacionant-los amb els objectius proposats de la investigació.

L’escolarització d’alumnat amb autisme. Dues perspectives: Centre ordinari amb SIEI vs Centre d’educació especial específic