Fundació bellaire

Sílvia Martínez Perramon

Investigacions recents estudien la variabilitat present en l’autisme per posar sobre la taula diferents manifestacions fins ara desconegudes per la manca d’estudis amb perspectiva de gènere. D’aquesta manera, s’intenta ampliar el coneixement de l’autisme en femení per poder ser millors en el diagnòstic i en la intervenció. El present treball recull les variables que difereixen entre gèneres en l’àrea comunicativa segons les últimes investigacions i les observa en una aula de joves amb autisme de baix rendiment. Les variables seleccionades són: Gests, Patrons de disfluència, Atenció a cares, Aproximació a grups, Impressió, Variables suprasegmentals, Pronoms Plurals, Paraules d’estat intern, Llenguatge figuratiu, Inferències i Reciprocitat social.

Les característiques que correlacionen amb el fenotip femení, segons els estudis, són els gests vívids i enèrgics, el patró de disfluència “UM” (la forma més típica) i un major ús o resolució en la resta de variables. Amb tot, són perfils aparentment més competents socialment. En l’observació, és notable com, tot i la dificultat, l’expressió femenina és l’aparentment més “amigable”. Tot i que es desconeix si el gènere n’és la causa, sí que es pot concloure que els perfils més expressius tenen més risc de ser sobreestimats, amb les conseqüències que això comporta.

Variabilitat en l’autisme Gènere i Comunicació