Laura Jiménez Montilla
L’alumnat amb TEA és molt divers en habilitats lingüístiques i d’interacció social, quant a funcionament intel·lectual i a rendiment acadèmic, amb la qual cosa les necessitats de suport variaran considerablement d’un alumne a un altre (Vidriales, et al. 2020). A l’hora de decidir quin tipus d’escolarització ha de tenir un alumne amb TEA poden sorgir molts dubtes: quines són les característiques que el centre ha de garantir, com s’han d’equilibrar i ajustar els continguts i objectius del currículum o quines estratègies metodològiques ha de tenir el procés d’ensenyament i aprenentatge. Existeixen diferents opcions, cadascuna d’elles amb les seves característiques pròpies i amb uns avantatges i uns inconvenients.
En el present estudi d’investigació es pretén fer un anàlisi i una comparativa entre dos tipus d’escolaritzacions i els recursos i mesures que ofereixen, en dos contextos concrets. Per una banda, una escola ordinària concertada amb suport intensiu a l’escolarització inclusiva i, per l’altra, un centre d’educació especial específic d’alumnat amb TEA. La metodologia emprada per a dur a terme el projecte ha estat una metodologia quantitativa no experimental transversal de tipus comparatiu-causal on la mostra ha estat el professorat que han respost el qüestionari d’ambdós centres en els que es contextualitza l’estudi. En aquest qüestionari s’ha incidit en el coneixement del concepte d’un entorn “Autism Friendly” així com en la pròpia percepció de les mesures i recursos que cada centre ofereix. Finalment, s’han analitzat els resultats relacionant-los amb els objectius proposats de la investigació.
-svg.svg)
L’escolarització d’alumnat amb autisme. Dues perspectives: Centre ordinari amb SIEI vs Centre d’educació especial específic